Val d'Aran

Vall d’Aran

Context geografic, introducció

La Val d’Aran amb 600 quilometres quadrats i 10.000 habitants està situada, en plenes muntanyes pirinenques, al mateix centre, en la cruïlla de trobada d’Occitània i Catalunya. Les emocions de l’Aran es desenvolupen entre la seva ànima occitana i el seu esperit català.

L’aranès, la seva llengua, es una varietat de la llengua dels trobadors, aquella que, de forma màgica, en l’edat mitjana, va sorprendre tota la societat i que, durant segles, ha estat un referent de civilització, de cultura, de maduresa i d’intel·lectualitat. Una llengua que ha gaudit del Premi Nobel Frederic Mistral i que encara avui segueix produint una literatura de qualitat traduïda a totes les llengües del món.

Context històric

El 1313 una diputació d’homes de l’Aran anà a Lleida a prestar jurament de fidelitat a Jaume II d’Aragó. El rei ratificà els privilegis de la Val d’Aran, que eren recordats des de temps immemorials, en el conegut document de Era Querimònia. En aquest document el Rei reconeixia a l’Aran tot una sèrie de privilegis en l’aprofitament de les propietats publiques, en la vida social, en la seva organització i li assegurà una administració exclusiva, separada de l’Aragó. L’Aran inicià un procés d’adhesió a Catalunya. Alfons el Benigne autoritzà a la Val d’Aran la moneda de Barcelona, el 1328. Més tard, el 1381, Pere el Cerimoniós es va comprometre a no separar mai més l’Aran de Catalunya i del comtat de Barcelona. El caràcter pactista de les institucions catalanes agradava i interessava a l’Aran.

En la Guerra de successió a la corona d’Espanya, a principis del segle XVIII, l’Aran va lluitar al costat de Catalunya, en favor de Carles III d’Àustria, motiu pel qual va ser durament castigada. El bàndol minoritari, del Baró de Les, prengué partit per Felip V, que en ser vencedor va nomenar-lo governador de l’Aran, posició des de la qual va poder aplicar les seves venjances.

Al llarg de la seva història, cal destacar-ne el sentiment d’autonomia i de propietat del territori que acompanya als aranesos. La muntanya i l’aïllament condicionà la necessitat de signar i complir acords amb els veïns. Cal recordar que els Tractats anomenats de Lies e Patzeries, renovats al llarg de 500 anys, s’instauraren malgrat les polítiques estatals. Amb les altres valls dels Pirineus, els aranesos acordaven compartir les pastures i mantenir la pau de veïnatge entre ells.

La relació nord-sud a través dels Pirineus ha estat una constant que va patir una dura repressió culminada el 1213 amb la Batalla de Murèth (localitat al sud de Tolosa de Llenguadoc), on les tropes franceses, amb l’ajut de croats, van vèncer una coalició catalano-occitana. Les tropes franceses amb la participació de l’església de Roma iniciaren un procés de repressió contra l’heretgia càtara que s’havia instaurat a Occitània, que en realitat va acabar sent un procés d’annexió i de persecució.

Context sociolingüístic

El territori lingüístic d’Occitània ocupa uns 200.000 quilòmetres quadrats, la major part a l’estat francès i té al voltant de 16 milions de persones. Hi ha una part d’Occitània, amb 180.000 persones, a les valls alpines del Piemont italià.

L’aranès és la llengua vehicular de totes les escoles de la Val d’Aran i tots els nens de l’Aran aprenen la lectoescriptura en occità sense cap dificultat i existeix una serena pau lingüística.

L’aranès també es força present a l’administració, en els plens municipals, en tota l’activitat del Conselh Generau d’Aran, en la senyalització, on és llengua exclusiva a la toponímia, i, amb menor presència, també es fa visible en els mitjans de comunicació amb alguns programes de ràdio i de televisió en els mitjans institucionals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al canal de l’Ajuntament de Barcelona BTV, o en el canal privat Lleida-TV, on es fa present durant gairebé mitja hora diària.

Relacions Aran-Catalunya

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 reconeixia la necessitat de potenciar l’aranès i de recuperar les seves institucions històriques. El 1990, per mitjà d’una Llei del Parlament de Catalunya es recuperà el Conselh Generau d’Aran a semblança de com havia estat aquesta institució al llarg de la història. En la mateixa llei, l’aranès, varietat de la llengua occitana, és declarat llengua oficial i pròpia a la Val d’Aran i s’encomana al Conselh Generau d’Aran la seva competència. És la primera vegada en la història que la llengua occitana es declarada oficial.

El 2006, en la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, fou declarada llengua oficial a tot Catalunya.

En el mateix procés de declaració de l’oficialitat de la llengua occitana, el Parlament de Catalunya va aprovar que l’Aran és “una realitat nacional occitana”. Catalunya mostrava novament una especial sensibilitat envers aquest petit poble i la seva personalitat. Malauradament aquesta declaració no va passar el filtre del Congrés del diputats espanyol. Catalunya tornava, novament, a mostrar al món la seva psicologia social de la identitat. Finalment, a l’Estatut, hi va quedar només la declaració de l’Aran com a “realitat occitana”. Quedava suprimida la consideració de “nacional”.

Per tal de desenvolupar l’oficialitat que marcava l’Estatut, l’any 2010, el Parlament aprovà la llei de l’occità, aranès a l’Aran, que mostrava els drets i deures, les percepcions i les interpretacions respecte de la llengua pròpia dels aranesos. Com a conseqüència del desenvolupament d’aquesta llei, el mes de gener del 2014, el Govern de la Generalitat de Catalunya promulgà el Decret que impulsava l’Acadèmia de la Llengua Occitana, en l’Institut d’Estudis Aranesi, única institució d’aquestes característiques que té reconeguda l’autoritat lingüística sobre l’occità.

Amb aquestes consideracions, podem assegurar que Occitània viu a Catalunya, viu a l’Aran. Catalunya és la part reeixida d’Occitània.

Conselh Generau d’Aran

A l’Aran, s’ha recuperat aquella vella institució, documentada des de l’edat mitjana, el Conselh Generau d’Aran, per a ser la forma de govern propi que ha de tenir com a competència bàsica el foment i promoció de la llengua pròpia d’Aran. El Conselh Generau d’Aran, a imatge de la seva història, està constituït per tretze consellers escollits, en elecció directa, per cada un dels sis Terçons, divisions administratives històriques. Entre els tretze consellers escullen el Sindic d’Aran, que n’és el President.

Conclusió

Malgrat la desfeta de Murèth, malgrat dificultats en què la llengua es troba al nord dels Pirineus, malgrat que la llengua castellana aconsegueix desplaçar l’aranès en els usos habituals, les relacions naturals entre Catalunya i Occitània han estat una constant.

La consciència de la llengua occitana és, en aquests moments, un valor estès a tot Catalunya.

Darrera actualització: 26 Novembre 2014

Imprimeix